La ceràmica és un ofici que per a la seva realització és imprescindible un adequat espai físic. El taller, doncs, es converteix en un lloc essencial.

El seu taller, a la mesura de la mestressa, està perfectament ordenat, cada cosa al seu lloc, perfectament etiquetat i organitzat i alhora molt viscut i gens sofisticat; tot són materials de recuperació que han trobat el seu lloc molt naturalment: els pots de cola-cao contenen els esmalts i vernissos; les caixes de fruites, decorades, són els calaixos d’una calaixera feta d’un antic verdurer i ara serveixen per guardar llapis, gomes, guixos, etc... per a les classes que fa en aquest taller. Es veu perfectament que són estris, eines i materials que es fan servir sovint i que tornen a lloc un cop acabada la feina, perquè ella no sols és ordenada, sinó que ha sabut transmetre aquest hàbit de treball, tan necessari per a una bona convivència, i que es fa imprescindible quan són diversos els qui treballen en un mateix taller. En una prestatgeria, cada alumne té el seu tros, ben retolat, amb els treballs a mig fer. No cal dir que els seus propis treballs son també al seu lloc. Maria Dolors Giral; historiadora de l’art, exdirectora del Museu de Ceràmica de Barcelona.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, faci clic en l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies