La ceràmica és un ofici que per a la seva realització és imprescindible un adequat espai físic. El taller, doncs, es converteix en un lloc essencial.

El seu taller, a la mesura de la mestressa, està perfectament ordenat, cada cosa al seu lloc, perfectament etiquetat i organitzat i alhora molt viscut i gens sofisticat; tot són materials de recuperació que han trobat el seu lloc molt naturalment: els pots de cola-cao contenen els esmalts i vernissos; les caixes de fruites, decorades, són els calaixos d’una calaixera feta d’un antic verdurer i ara serveixen per guardar llapis, gomes, guixos, etc... per a les classes que fa en aquest taller. Es veu perfectament que són estris, eines i materials que es fan servir sovint i que tornen a lloc un cop acabada la feina, perquè ella no sols és ordenada, sinó que ha sabut transmetre aquest hàbit de treball, tan necessari per a una bona convivència, i que es fa imprescindible quan són diversos els qui treballen en un mateix taller. En una prestatgeria, cada alumne té el seu tros, ben retolat, amb els treballs a mig fer. No cal dir que els seus propis treballs son també al seu lloc. Maria Dolors Giral; historiadora de l’art, exdirectora del Museu de Ceràmica de Barcelona.