“Quan s’acabaran els dubtes sobre l’aportació de la ceràmica a la història de la humanitat? Quan es reconeixerà la nostra dilatada història i l’enorme calat de les nostres senyals d’identitat? Però resulta que a més d’història tenim un portentós present ple de creativitat, que ens garanteix un futur prometedor”
Antonio Vivas Zamorano; crític d’art. Director i editor de la revista “Cerámica”.

Rosa Cortiella: Contaminacions
Coma Taulé, Mercè; coordinadora editorial revista TerrArt
«Rosa Cortiella: Contaminacions»
A: TerrArt. Barcelona, 2005, número 27

La progressiva evolució del llenguatge artístic de Rosa Cortiella ens situa en la fugaç fugida del procés tradicional de creació ceràmic, és a dir, del treball amb el torn. En els seus inicis estudiant ceràmica als matins i escultura a les tardes i, un cop acabada l’escola, ceràmica al matí i escultura, munta el seu propi taller i es troba davant d’una tècnica adquirida que li permet accedir al mercat laboral fabricant i venent la seva pròpia producció però sense saber massa bé cap a on tirar. Provant diferents estratègies que l’ajudessin a subsistir, fa la seva primera exposició a la galeria Lola Anglada l’any 1992. És passat un temps que decideix adquirir nous coneixements però, per sobre de tot, adquirir una titulació universitària que li permeti, en un futur, tenir recursos per obrir-se camí en el mercat de treball, i es matricula a la facultat de Belles Arts. Aquesta època li permet distanciar-se de la ceràmica i veure-la de lluny, però no pas per oblidar-la sinó per allunyar-se d’una tradició històrica vinculada al món de l’objete utilitari i apropar-se a l’univers dels conceptes, arribant a la conclusió que la ceràmica és una de les disciplines més riques i més complexes. La ceràmica és escultura, pintura, gravat, dibuix… és tot. Aprèn a perdre prejudicis tècnics i guanyar contingut que doni suport a la peça. Escrits o grafismes en l’aire, peces etèries, buides, sempre pensant en el buit.

En l’exposició que ens presenta al museu del càntir d’Argentona ens proposa un seguit d’idees en aquesta línia de treball. En l’obra “Reversibles” utilitzant colors acrílics que reforcen la idea que ens vol fer arribar de l’interior a l’exterior; en la instal·lació “Camuflatge” és el fons o és la decoració de la mateixa peça; en l’obra “Metamorfosi” és el buit o és el ple; en l’obra “Els forats de l’aigua” evoca diferents sensacions que li produeix el líquid element. Totes les peces són contaminades, és a dir, ens provoquen equívocs, ens desconcerten. Però com diu M. Antònia Casanovas, no enganyen; totes les seves obres són producte de les idees de la llibertat que caracteritza tota obra d’art.

Molts ceramistes, sobretot joves, ens pregunten sobre com subsistir d’aquest treball. La Rosa ens explica, amb tota la humilitat que la caracteritza com imparteix classes al seu propi taller, com produeix una línia comercial de producte i com el seu taller és ple d’idees que és molt difícil vendre, peró que l’ajuden a posar la ceràmica al lloc que li correspon.

Veure Exposició