“Quan s’acabaran els dubtes sobre l’aportació de la ceràmica a la història de la humanitat? Quan es reconeixerà la nostra dilatada història i l’enorme calat de les nostres senyals d’identitat? Però resulta que a més d’història tenim un portentós present ple de creativitat, que ens garanteix un futur prometedor”
Antonio Vivas Zamorano; crític d’art. Director i editor de la revista “Cerámica”.

Revista Cerámica, número 113
Casanovas, Mª Antonia; crítica d’art, directora i conservadora del Museu de Ceràmica de Barcelona
«Allà on el món s’acaba…»
A: Revista Cerámica, Madrid, 2009, número 113

Rosa Cortiella (Barcelona 1965), ceramista i escultora, és una artista polifacètica. El seu tarannà inquiet i curiós la porta a investigar constantment amb diferents argiles que combina amb materials com el plàstic, la fibra òptica, els vinils i els metalls. Obsessionada pel color, utilitza sempre noves tonalitats, a vegades àcides i cridaneres, altres, suaus i càlides. Les seves obres- tan objectuals com conceptuals- criden l’atenció per la riquesa de la gamma cromàtica que les caracteritza i les distingeix de la resta de les produccions espanyoles. El seu treball, a més d’original i personal, manca de precedents artístics. Cortiella, buscant noves estratègies, s’endinsa en d’altres àmbits en els que la imaginació i la fantasia contribueixen a sublimar el seu inconscient. Mitjançant la transgressió i, sense allunyar-se mai de la tradició, cultiva la ambigüetat i l’equívoc. L’ull de l’espectador, observant i desorientat, troba l’explicació a cada obra. El títol, les formes, els materials i els colors, tot parla per sí sol. Rosa Cortiella sap comunicar-se mitjançant les seves obres.

A la mostra del Museu de Ceràmica, projectada ja fà un any, Cortiella ha presentat cinc instal.lacions. S’entra a l’exposició a través d’un bosc de bambús que amb el nom “Que els arbres no t’impedeixin veure…” va ser presentada a Saragossa(2007). Alts troncs de suaus colors verds acullen al visitant i li permeten seguir descubrint el món fantàstic i màgic que l’artista ha creat per a desencadenar sensacions de sorpresa, expectació, il.lusió i sobresalt.

“Les aparences enganyen” és una obra composada per catorze pedres de color rosa /carn decorades amb motius de l’anatomia humana i zoomorfa. Per l’artista, les pedres són elements orgànics vius, capaços de generar energia per sí mateixes. Les pedres li parlen, són vehicles de comunicació i, per tan, no s’ha de fer cas de la seva aparença insensible i exànime.

“Mutants” és un conjunt de làmpares de porcellana amb fibra òptica que es presenten agrupades, tal i com es desplacen les meduses o d’altres animals marins. En aquest cas configuren una cova, un recer acollidor il.luminat càlidament per una llum groguenca. És una obra que atrau amb magnetisme, pel seu color, per la seva màgia implícita. De nou ens trobem devant d’alguna cosa que sembla el que no és i que, per tan, crea sorpresa, aguditza el sentit de l’obsevació i propicia la imaginació.

“Ikebana” és una instal.lació que integra no només gerros i flors de porcellana, sinó també una figura de fusta. És un conjunt estètic i alhora altament sorprenent. En realitat, ha estat creat amb una doble intenció, com tot el que produeix Cortiella. La finalitat d’aquesta obra és projectar ombres xineses, una cosa tan habitual com subtil. Aquesta obra ingènua, concebuda com a un arranjament floral, és capaç de convertir-se en un gran drac negre a la pared.

L’exposició s’abandona traspassant la cinquena obra, que amb el nom de “Segona oportunitat” és una invitació a tornar a començar a la vida.Realitzada amb mil cinq-cents tubs de gres de colors i el mateix nombre de tubs de plàstic que amaguen una molla, reprodueixen la silueta d’un sexe femení per on el visitant torna a nèixer després d’una experiència única, a la natura, el color i la llum anteposen allò imaginari a lo real.

Veure Exposició