“Quan s’acabaran els dubtes sobre l’aportació de la ceràmica a la història de la humanitat? Quan es reconeixerà la nostra dilatada història i l’enorme calat de les nostres senyals d’identitat? Però resulta que a més d’història tenim un portentós present ple de creativitat, que ens garanteix un futur prometedor”
Antonio Vivas Zamorano; crític d’art. Director i editor de la revista “Cerámica”.

Revista Cerámica, número 107
Vivas Zamorano, Antonio; crític d’art, director i editor de la revista “Cerámica”
«Rosa Cortiella»
A: Cerámica, Madrid, 2007, número 107

Travessar un “bosc” de ceràmica anomenat “Que els arbres no t’impedeixin veure…”, de Rosa Cortiella (Barcelona 1965), a la seva darrera exposició a CERCO va ser una experiència sublim, evocant els boscos màgics de bambú de l’Orient llunyà, ens porta a pensar en Goethe quan diu:”La natura i l’art semblen defugir-se, però es troben abans del que ens pensem”. Els boscos sagrats van ser els primers temples per als pobles primitius, aquests boscos sempre misteriosos, allotgen les forces ocultes de la natura. Ens hi trobem tan a gust al mig de la natura perquè no pot opinar sobre nosaltres, d’aquí el crit d’atenció de Rosa Cortiella per tenir cura de tot el que és natural, tot allò que representa l’esplendor de la vida. Aquesta mania que tenim els “urbanites” de conquerir el paisatge amb les rodes del cotxe, quan hauriem de conquerir-lo amb les soles de les sabates, fa que ens mirem al mirall. Si tots estiressim en la mateixa direcció, el món volcaria; per descomptat l’obra de Rosa Cortiella és facilment reconeixible, signe clar d’universalitat i indomable individualitat, però la falta de referències no només ens garanteix la seva originalitat, també ens dóna varietat i diversitat, que són els seus senyals d’identitat, no van mal encaminats els que diuen que mentre la uniformitat és la mort, la diversitat és la vida.

L’evolució de la narrativa artística de Rosa Cortiella és certament sorprenent, són obres de gran frescor que algunes vegades ratllen una certa desinvoltura quasi provocadora, obres molt deshinibides, com correspon al amablement descarat llenguatge de la nova ceràmica actual, en la qual hi destaca Rosa Cortiella com a mascaró de proa. És dins d’aquesta nova ceràmica multidisciplinar d’on agafa els materials més diversos que combinats amb els ceràmics provoquen noves sensacions, estem parlant dels més destacats, vehicles de llum mitjançant els fils de fibra òptica, ferro com el millor amic del fang, fil de coure per el contrast de superfícies esquerpes o terses, la vivacitat del color d’un arc de sant martí que ens dona l’ús dels colors acrílics i imatges fotogràfiques o serigràfiques que donen una narració més detallada i intimista, per no parlar de l’ús de gomes, papers o metalls amb la fidel companyia de pastes de gres, pisa o fangs xamotats. Arbres, flors, papallones, aigua o llum poden provocar tota una poètica simbològica que es veu reflectida en composicions diverses i que flota a l’ambient de moltes de les seves obres.

Rosa Cortiella trova en l’univers de les dicotomies oposades una font d’inspiració inesgotable: blanc i negre, llum i ombra, dalt i baix, cara i creu, fidelment reflectides en obres ceràmiques com “Metamorfosi”, “ Una i mitja” i “Bosc encantat” . La llum a la seva obra juga un paper protagonista, només cal deixar-se seduir per obres com “Cuques de llum”, “Mira” i “Llagrimari”.

Diuen que l’art bell és aquell en el que la mà, el cap i el cor marxen junts, això és així en tota l’obra de Rosa Cortiella; en les últimes exposicions s’observa un cert allunyament del pedestal i una progressiva “invasió” de les pareds, una tendència molt actual que té com a pionera a Claire Towmey i les seves instal.lacions, aquí estem evocant les obres que vam veure a CERCO i que resten a la nostra memòria, “Retalls” i “Jardí portàtil”. L’obra de Rosa Cortiella té una intencionalitat clara, que és recrear-se en el seu univers expressiu, el qual no deixa de creixer, però no pretèn teoritzar o conceptualitzar exclussivament, donat que això seria com deixar el preu vissible en un regal luxosament embolicat. En les obres com “Vanitats”, on els grans cilindres son retallats amb formes rodones o quadrades per on penetra la llum, una altra vegada la llum a la seva obra, i interactua entre diverses formes totèmiques, normalment pintats amb un cromatisme molt viu que reforça aquesta relació espaial entre formes, creant més aviat una instal.lació que una composició morandiana. Res val la pena ser trobat sinó allò que mai ha existit encara, aquí la recerca de Rosa Cortiella de noves vies d’expressió que ha deixat una estela d’heterogeneitat dins de la seva obra ceràmica i que supera a ceramistes amb una trajectòia més dilatada.

A l’obra”Instrument de pluja” aquesta gran ceramista catalana troba la seva inspiració en la sensació de la vida i el seu sò, que és el mateix al que en la música anomenen el “color”, llavors la inspiració és la hipòtesi que redueix l’autor a un paper d’inesgotable observador, perquè la inspiració sempre troba a Rosa Cortiella treballant. Veient obres com “Bestiari”, la ceràmica sembla foc congelat en el temps. No hi ha normes o mostres per a la producció d’una gran obra ceràmica, no seria sinó fabricació a mida, pensem sense por a equivocar-nos que Rosa Cortiella seguirà trencant bastantes normes de la ceràmica i així seguirà delectant-nos amb la seva rebeldia expressiva, hem d’estar molt atents amb les seves properes aportacions a la nova ceràmica actual.

Veure Exposició