“Quan s’acabaran els dubtes sobre l’aportació de la ceràmica a la història de la humanitat? Quan es reconeixerà la nostra dilatada història i l’enorme calat de les nostres senyals d’identitat? Però resulta que a més d’història tenim un portentós present ple de creativitat, que ens garanteix un futur prometedor”
Antonio Vivas Zamorano; crític d’art. Director i editor de la revista “Cerámica”.

Que los árboles no te impidan ver…

QUE ELS ARBRES NO T’IMPEDEIXIN VEURE…
Sala Barbasán. Maig 2007, Saragossa

Travessar un “bosc” de ceràmica anomenat “Que els arbres no t’impedeixin veure…”, de Rosa Cortiella (Barcelona 1965), a la seva darrera exposició a CERCO va ser una experiència sublim, evocant els boscos màgics de bambú de l’Orient llunyà, ens porta a pensar en Goethe quan diu:”La natura i l’art semblen defugir-se, però es troben abans del que ens pensem”. Els boscos sagrats van ser els primers temples per als pobles primitius, aquests boscos sempre misteriosos, allotgen les forces ocultes de la natura. Ens hi trobem tan a gust al mig de la natura perquè no pot opinar sobre nosaltres, d’aquí el crit d’atenció de Rosa Cortiella per tenir cura de tot el que és natural, tot allò que representa l’esplendor de la vida. Aquesta mania que tenim els “urbanites” de conquerir el paisatge amb les rodes del cotxe, quan hauriem de conquerir-lo amb les soles de les sabates, fa que ens mirem al mirall. Si tots estiressim en la mateixa direcció, el món volcaria; per descomptat l’obra de Rosa Cortiella és facilment reconeixible, signe clar d’universalitat i indomable individualitat, però la falta de referències no només ens garanteix la seva originalitat, també ens dóna varietat i diversitat, que són els seus senyals d’identitat, no van mal encaminats els que diuen que mentre la uniformitat és la mort, la diversitat és la vida.

Vivas Zamorano, Antonio; crític d’art. Director i editor de la revista “Cerámica”
A: Revista “Cerámica”, Madrid, 2004, número 107

Opinió de…