“Quan s’acabaran els dubtes sobre l’aportació de la ceràmica a la història de la humanitat? Quan es reconeixerà la nostra dilatada història i l’enorme calat de les nostres senyals d’identitat? Però resulta que a més d’història tenim un portentós present ple de creativitat, que ens garanteix un futur prometedor”
Antonio Vivas Zamorano; crític d’art. Director i editor de la revista “Cerámica”.

Lluvia ácida

PLUJA ÀCIDA
Museo de Albarracín, Albarracín, Terol. Juliol-Setembre 2013

Rosa Cortiella representa una manera nova d’entendre la ceràmica. No es tracta tant de produir objectes, com de posar en escena idees. En parlar de Ceràmica Creativa, en els temps moderns, es pensava en un art evadit de la utilitat, no només de la utilitat immediata de la vaixella, sinó alliberat, també, dels seus aspectes sumptuari -el suplement d’excel·lència que abonava l’estatus social del propietari-. En els temps actuals, postmoderns, la ceràmica torna a ser un art utilitari, però la utilitat és ara molt diferent, perquè se li demana suport per a la construcció d’un discurs propi. La forma en què es presenta la ceràmica és contextual. Les instal·lacions de Rosa Cortiella són un bon exemple.

Alejandro Ratia; Crític d’art, comissari exposició.

 

“Pluja àcida” convida a la participació del visitant. Davant un fons negre pengen fins a tres-centes llàgrimes grogues. Són de porcellana, però imiten a aquestes peces de cristall que decoren els llums. Entre elles podrem transitar. Aquesta pluja àcida és totalment inofensiva, la seva acidesa és la del color. Aquests tons són marca de la casa en Rosa Cortiella. Solen associar-se a l’artificial, però no deixen de ser colors que apareixen en la naturalesa, en el pol·len, per exemple, i que funcionen en ella com a senyal de seducció o alarma.

El diàleg entre l’artificial i el natural és l’assumpte central de la seva mostra en el Museo de Albarracín, en la qual ofereix una obra inèdita, recentment sortida del forn (mai millor dit). La Ceràmica, com a disciplina, és mediadora entre la Naturalesa i la Cultura. I Rosa Cortiella aprofita les seves possibilitats. En el seu sorprenent “Herbari”, els vegetals intercanvien propietats amb la porcellana, en una fossilització accelerada. En aquest colorista i rar catàleg es rastreja el perill d’una botànica transgènica.

Una de les virtuts de Rosa Cortiella és la curiositat. En les escorces dels plataners, arbre urbà per excel·lència, troba formes capritxoses, dissenys abstractes oposats. Amb aquestes escorces juga en la seva instal·lació “Canvi d’armari”, materialitzant-les en porcellana, trucant els colors, i d’una manera diferent, en “Anava a tirar-les, però no vaig poder”. Aquí, són fotografies manipulades, emmarcades en cèrcols de porcellana. Aquests cèrcols són, en realitat, residus de la producció d’altres obres, en els quals l’atzar (i la llei de la gravetat) van intervenir lliurement.

En les creacions de Rosa Cortiella, la ceràmica es barreja amb altres procediments de la manera més natural. D’això són exemple perfecte els seus “Híbrids”, on apareixen, de nou, els elements naturals (carabasses), transmutats, reutilitzats i disfressats. Alguna cosa que mai falta en l’obra d’aquesta artista és l’humor i la sorpresa.

Alejandro Ratia; Crític d’art, comissari exposició.