“Quan s’acabaran els dubtes sobre l’aportació de la ceràmica a la història de la humanitat? Quan es reconeixerà la nostra dilatada història i l’enorme calat de les nostres senyals d’identitat? Però resulta que a més d’història tenim un portentós present ple de creativitat, que ens garanteix un futur prometedor”
Antonio Vivas Zamorano; crític d’art. Director i editor de la revista “Cerámica”.

Més enllà de l'objecte camuflat
Casanovas, Mª Antonia; crítica d’art, directora i conservadora del Museu de Ceràmica de Barcelona
«Més enllà de l’objecte camuflat»
A: Contaminacions (catàleg exposició). Barcelona, 2005

La progressiva evolució del llenguatge artístic de Rosa Cortiella és curiosa i sorprenent. A través de les seves primeres manifestacions escultòriques s’intuïa una fugaç fugida del procés tradicional de creació ceràmica, és a dir, del treball al torn. En aquelles obres de la dècada dels noranta podia apreciar-se el respecte devocional de la matèria, a l’argila vermella, blanca o refractària oculta en ocasions sota engalbes i esmalts. El canvi de rumb aparegué a finals dels noranta, quan poc a poc va anar abandonant la tendència escultòrica per substituir-la, -aquí ve el més curiós-, per una obra realitzada a motlle que semblava haver estat feta a torn. En canvi, a través d’aquest nou camí, -aquí ve el més sorprenent-, no s’apropava a la tradició històrica, sinó que se n’allunyava, perquè en aquesta nova etapa la seva obra no estava vinculada al món de l’objecte utilitari i funcional sinó a l’univers de les idees i els conceptes.

El treball constant i la recerca li han permès perdre la por endèmica a la matèria i a la tècnica, superar els conceptes preestablerts al món de la ceràmica i transgredir totes les normes. Rosa Cortiella ha trobat una nova forma de comunicar-se amb el públic, però ho fa conreant l’ambigüitat, amagant les propietats matèriques de l’argila, les seves autèntiques qualitats, desorientant l’espectador.

El nou ventall de colors àcids, pastels i estridents ja no pertany a la tradicional gamma de tonalitats ceràmiques, sinó que fan referència a d’altres sectors de la creació. Els ornaments pictòrics d’alguna de les obres fan referència al paradís de decoració de teixits estampats, però altres recorden els festius tints naturals emprats entre els grups ètnics.

També hi ha un grup de peces que deixen al descobert l’immaculat color blanc de l’argila. El blanc és la unió completa de tots els colors, el símbol de la innocència no enterbolida, de la puresa, de la veritat i del camí que condueix a la pedra filosofal.

Cortiella crea equívocs desconcertants, però no enganya. Totes les seves obres són producte de les idees, de la llibertat que caracteritza tota obra d’art.

Veure Exposició