“Quan s’acabaran els dubtes sobre l’aportació de la ceràmica a la història de la humanitat? Quan es reconeixerà la nostra dilatada història i l’enorme calat de les nostres senyals d’identitat? Però resulta que a més d’història tenim un portentós present ple de creativitat, que ens garanteix un futur prometedor”
Antonio Vivas Zamorano; crític d’art. Director i editor de la revista “Cerámica”.

Els segles XX i XXI a les col·leccions...
Casanovas, Mª Antonia; crítica d’art, directora i conservadora del Museu de Ceràmica de Barcelona
«Contemporanis»
A: Els segles XX i XXI a les col·leccions del Museu de Ceràmica de Barcelona. Barcelona, 2008

Cortiella és una ceramista enginyosa i original, amb una gran personalitat, que sempre s’ha mostrat interessada en la riquesa plàstica de l’argila i els orrnaments de colors, els més vibrants que hi ha al mercat. Alliberada de qualsevol convencionalisme teòric, treballa espontàniament en la creació d’instal.lacions d’una gran força expressiva i de tonalitats sorprenents. Les seves primeres obres, malgrat que eren conceptuals, delataven un cert respecte per les formes tradicionals. Actualment, sense renunciar als seus orígens, ha optat per continuar investigant amb altres formes noves. Li agrada transgredir, superar conceptes preestablerts, fomentar l’ambigüitat, crear equívocs. I ho fa ocultant les propietats matèriques de l’argila, camuflant les formes a base d’utilitzar colors àcids, desorientant l’ull de l’espectador, sotmetent-lo a l’observació.

L’elenc de colors que utilitza ja no pertany a la gamma cromàtica tradicional dels colors ceràmics, sinó que fa referència a les tonalitats d’altres materials sintètics i artificials. En aquest paradís de colors estridents que recorden els que utilitzen per tenyir teixits ètnics, Cortiella troba els que s’adapten a les seves obres, els que emfasitzen els seus dissenys, els que caractertzen la seva personalitat artística, tal i com es pot veure en la seva instal.lació “Camuflatge”, formada per vuit troncs prims, irregulars i fusiformes, de color negre amb estries taronges, que pengen del sostre, freguen lleument el paviment i destaquen sobre un fons de color taronja, en una cantonada de la sala de creacions contemporànies del museu. Per a aquesta artista, una obra ha d’il.luminar des de dins, respirar i moure’s per mitjà del color. Ha de ser porosa a les sensacions i despertar els sentits.

Veure Obra permanent