“Quan s’acabaran els dubtes sobre l’aportació de la ceràmica a la història de la humanitat? Quan es reconeixerà la nostra dilatada història i l’enorme calat de les nostres senyals d’identitat? Però resulta que a més d’història tenim un portentós present ple de creativitat, que ens garanteix un futur prometedor”
Antonio Vivas Zamorano; crític d’art. Director i editor de la revista “Cerámica”.

Collect 2012

COLLECT 2012
Fira internacional d’objectes contemporanis. Saatchi Gallery, Londres. 11 al 14 de maig 2012

Projecte seleccionat per a Collect 2012, en l’espai “Project Space”. Vuit finalistes d’una selecció de 80 participants. Espai dedicat a mostrar propostes innovadores multidisciplinàries. L’obra presentada “En lloc com a casa” és un prototip d’escultura pública, una gran catifa amb coixins, situada en un espai públic, per sentir-nos com a casa en un ambient exterior a l’aire lliure.

 

“En lloc com a casa”

Aquest projecte neix de la voluntat d’experimentar amb l’espai públic i amb la ceràmica. Sovint les grans ciutats son fredes, i el material que predomina és el gris ciment; els monuments o escultures només tenen la funció de mostrar-nos coses, ja sigui bellesa, grandesa… En aquest cas he volgut unir els dos conceptes, el d’escultura pública i el de mobiliari urbà.

Al desenvolupar la idea de trobar-se com a casa en un gran espai, va anar prenent forma aquest projecte. Una gran catifa amb coixins, com si es tractés de la sala d’estar de qualsevol casa. Un lloc on llegir, prendre el sol o jugar. Una escultura que passa a formar part del mobiliari urbà, de la qual tothom en pot fer ús, i a l’hora no perd el paper d’escultura.

El material triat és la ceràmica, perquè és un material d’una gran resistència i permet una facil fabricació, tant si és industrial o artesanalment.També posseeix infinitat de possibilitats cromàtiques, qüestió important per al desenvolupament d’aquesta idea.

Uns quants coixins de grans dimensions escampats pel mig d’una plaça o d’un jardí privat,amb l’aparença de “tou” però que quan el toques notes la seva duresa i resistència. Ornaments de vius colors granats, malves,liles… les possibilitats son infinites, incrustats en ciment ,però en aquest cas blanc o acolorit suaument, per a fer ressaltar els ornaments tant pel contrast cromàtic com pel canvi de material.

Com que es tracta d’una catifa, els referents amb els que he treballat són el mon del disseny tèxtil i de la tradició de les arts i oficis. Val a dir que sempre ha estat important per a mi, passejar per la petita línia que separa l’art i totes les disciplines més industrials o artesanals.

Vist a…