“Quan s’acabaran els dubtes sobre l’aportació de la ceràmica a la història de la humanitat? Quan es reconeixerà la nostra dilatada història i l’enorme calat de les nostres senyals d’identitat? Però resulta que a més d’història tenim un portentós present ple de creativitat, que ens garanteix un futur prometedor”
Antonio Vivas Zamorano; crític d’art. Director i editor de la revista “Cerámica”.

Cerámica española para el siglo XXI
Miranda Ogando, José; crític d’art, comisari d’exposicions
«Instal·lacions ceràmiques»
A: Ceràmica espanyola per al segle XXI (catàleg exposició). Taiwan, 2010

“Ceràmica española per al segle XXI” ens convida a descobrir les diferents maneres i tendències en les quals es desenvolupa la ceràmica contemporània, traçant noves perspectives d’enfocament i actuació. En aquesta mostra col·lectiva tenen cabuda obres il·lustratives dels corrents més avançats que afecten a noves àrees de creació i de diàleg entre la ceràmica i la resta de les arts plàstiques. D’una banda, la claredat conceptual de cadascuna de les propostes i, per un altra, la forta coherència de pensaments que articula mitjans i formes artístiques diverses. Aquesta manera de procedir ens aproxima a la ceràmica com a fet artístic en assenyalar les peculiaritats d’unes obres que tracten qüestions afins a les plantejades per qualsevol altra manifestació plàstica aprofundint en el material ceràmic com a proposta artística adequada a la contemporaneïtat.

Ceràmica i art contemporani es presenten en un mateix plànol i llenguatge. Es pretén donar a conèixer l’ampli ventall de possibilitats que avui existeixen en el camp de la ceràmica actual-on han arribat a barrejar-se simultàniament diversos estils, diversos gèneres, diverses tècniques, diverses maneres d’expressió:pictòrics, escultòrics, fotogràfics,etc.-,mostrant-la com a un mitjà per a l’expressió de diversos plantejaments, ja siguin conceptuals, estètics o teòrics… La integració de la ceràmica espanyola en els principals corrents plàstics ha estat possible gràcies a que existeix un plantejament artístic per demunt del material ceràmic i a que s’ha portat aquest material per camins nous que han trencat amb la tradició.

La narrativa posada en escena de les instal·lacions de Rosa Cortiella comparteix semblant sentiment ambivalent entre formes estructuralment minimalistes i la retòrica i teatralització que el minimal va voler combatre. Multiplicant elements en diferents punts d’atenció en l’espai, Mutants, 2009, provoca la participació activa de l’espectador a través de l’espai que crea al voltant seu. L’artista aconsegueix crear un espai que desencadena en el públic sensacions de sorpresa, expectació, il·lusió i sobresalt. Es tracta d’un espai psicològic que implica a l’espectador i l’ obliga a reconstruir-ho, que serveix de guia en la creació d’un substrat personal de referències-materials, intuïtives,associatives-i en la declinació del mateix dins de mecanismes semàntics o orientats a la flexibilitat en el procés creatiu. El pensament figural, irregular, rizomátic i floral d’Ikebana,2009, apunta a replantejar el seu objecte teòric com a possible font d’estímuls dramatúrgics i dinàmics. Per això Ikebana està organitzada segons una lògica estructuralment figural i dinàmica, abans que discursiva o comunicacional.

Veure Exposició