“Quan s’acabaran els dubtes sobre l’aportació de la ceràmica a la història de la humanitat? Quan es reconeixerà la nostra dilatada història i l’enorme calat de les nostres senyals d’identitat? Però resulta que a més d’història tenim un portentós present ple de creativitat, que ens garanteix un futur prometedor”
Antonio Vivas Zamorano; crític d’art. Director i editor de la revista “Cerámica”.

Breu història de la ceràmica catalana
Casanovas, Mª Antonia; crítica d’art, directora i conservadora del Museu de Ceràmica de Barcelona
«Ceràmica del segle XX»
A: Breu història de la ceràmica catalana. Barcelona, 2002

Entre els artistes que durant les darreres dècades del segle XX conreaven la ceràmica, destaca una jove llicenciada en Belles Arts que treballa en el camp minimalista. La seva obra oscil·la entre les formes esfèriques realitzades amb motlle i les cúbiques. Entre els seus reptes artístics, i fugint sempre del perfeccionisme tecnicista, hi ha una recerca dels contrastos de llum i color. Troba solucions juxtaposant els blancs i els negres o ajudant-se de l’electricitat per a oposar-se a la obscuritat. Però, sobretot, triomfa amb la puresa del color blanc de l’argila, sobre el qual irromp incrustant en les seves peces petites varetes plàstiques ue enterboleixen la seva serenatitat, però que li donen contemporaneïtat.