“Quan s’acabaran els dubtes sobre l’aportació de la ceràmica a la història de la humanitat? Quan es reconeixerà la nostra dilatada història i l’enorme calat de les nostres senyals d’identitat? Però resulta que a més d’història tenim un portentós present ple de creativitat, que ens garanteix un futur prometedor”
Antonio Vivas Zamorano; crític d’art. Director i editor de la revista “Cerámica”.

Allà, on el món s’acaba…

ALLÀ, ON EL MÓN S’ACABA…
Museu de Ceràmica de Barcelona. Gener-Maig 2009, Barcelona

Rosa Cortiella utilitza l’argila blanca, el gres i la porcellana per explorar i desenvolupar un món fantàstic i imaginari amb el qual aproximar-se a la literatura de ficció. Per mitjà de cinc instal·lacions de recent creació, l’artista es proposa desencadenar en el públic sensacions de sorpresa, expectació, il·lusió i sobresalt. “Que els arbres no t’impedeixin veure…” recrea un bosc a través del qual l’espectador s’endinsa en la mostra per descobrir, posteriorment, “Les aparences enganyen”, un conjunt de catorze pedres decorades amb motius de l’anatomia humana i zoomorfa que contribueixen a confirmar la capacitat dels elements orgànics per generar energia i vida pròpia. El conjunt de cinquanta “Mutants”, inspirats en els insectes i els animals marins, ens els presenta agrupats configurant una cova, un recer acollidor i il·luminat on resguardar-se de la por que provoquen les ombres xineses de la instal·lació “Ikebana”. El visitant abandona la sala a través d’una cortina elaborada amb 1.500 tubs de gres i el mateix nombre de tubs de plàstic que reprodueixen la silueta d’un sexe femení, el qual li oferirà una “Segona oportunitat” per començar de nou en la vida. Un univers de naturalesa, llum i color que anteposa el que és imaginari a allò que és real.

María Antonia Casanovas, Conservadora Museu de Ceràmica de Barcelona

Opinió de…